La capacitat d'un condensador depèn de la distància entre les plaques, la seva àrea, així com la permitivitat relativa del medi situat entre elles. És inversament proporcional al primer d’aquests paràmetres i directament proporcional als altres dos.
Instruccions
Pas 1
Calculeu l’àrea d’una de les plaques (si són diferents, llavors la més petita), després de traduir les dades inicials en metres. El mètode de càlcul depèn de la forma de la placa. Per exemple, per a un rectangle: S = ab, on S és l'àrea (m2), a és la longitud (m), b és l'amplada (m); per a un cercle: S = π (R ^ 2), on S és l'àrea (m2), π - número "pi", 3, 1415926535 (valor sense dimensions), radi R (m). En alguns condensadors, les plaques s'enrotllen per tenir compacitat. Aleshores, al calcular, considereu-los ampliats.
Pas 2
A la taula, l’enllaç al qual es dóna al final de l’article, esbrineu la constant dielèctrica del medi situat entre les plaques. Es tracta d’una quantitat sense dimensions igual a la unitat per al buit. A l’aire, és tan a prop de la unitat (1, 00058986) que sovint es pren per 1 per simplicitat.
Pas 3
Substituïu les dades inicials per la fórmula: C = (ε abs. Vac. * Ε rel. Things * S) / d, on C és la capacitat (F), ε abs. vac. - constant dielèctrica absoluta del buit, 8, 8541878176 (F / m), ε rel. real * S és la constant dielèctrica relativa de la substància (valor sense dimensions), S és l'àrea de la placa més petita (m2), d és la distància entre les plaques (m).
Pas 4
Als propis condensadors i als circuits, és habitual denotar la capacitat no en farades o mil·lífers, sinó, depenent de la magnitud, en microfarades, nanofarades i picofarades. Traduïu el resultat del càlcul a aquelles d’aquestes unitats en què sigui més convenient representar-lo.
