Una màquina asíncrona és un dispositiu que funciona amb electricitat amb corrent altern i la velocitat de la màquina no és igual a la velocitat del camp magnètic que genera el corrent al bobinatge de l’estator. Quins tipus de dispositius hi ha i com funcionen?
Instruccions
Pas 1
En alguns països, les màquines col·lectores també s’anomenen dispositius d’aquest tipus i també s’anomenen màquines d’inducció asíncrona, cosa que s’explica pel procés durant el qual el corrent del bobinat del rotor és induït pel camp de l’estator. El món modern ha trobat aplicacions per a màquines asíncrones com els motors elèctrics, que són convertidors d’energia elèctrica en força mecànica.
Pas 2
La gran demanda d’aquests dispositius s’explica pels seus dos avantatges: la fabricació fàcil i bastant senzilla i l’absència de contacte elèctric al rotor amb la part estacionària de la màquina. Però les màquines asíncrones també tenen els seus desavantatges: són un parell d’arrencada relativament petit i un corrent d’arrencada important.
Pas 3
La història de la creació de dispositius asíncrons es remunta a l’anglès Galileo Ferraris i Nikola Tesla. El primer va publicar el 1888 la seva pròpia investigació, que establia les bases teòriques d’aquest motor. Però Ferrares es va equivocar pensant que una màquina asíncrona té poca eficiència. El mateix any, l'article de Galileo Ferraris va ser llegit pel rus Mikhail Osipovich Dolivo-Dobrovolsky, que ja el 1889 va rebre una patent per a un motor d'inducció trifàsic, disposat com un rotor de gàbia d'esquirol "roda d'esquirol". És aquesta trinitat la que va ser pionera en l’era de l’ús massiu de màquines amb electricitat a la indústria, i ara els dispositius asíncrons són els motors més habituals.
Pas 4
El principi de funcionament dels dispositius asíncrons consisteix a subministrar voltatge altern a través dels bobinats amb corrent i amb la creació posterior d’un camp magnètic giratori. Aquest últim, al seu torn, afecta l’enrotllament del rotor, d’acord amb la llei d’inducció electromecànica, i interactua amb el camp de l’estator, que gira. El resultat d’aquestes accions és l’impacte sobre cada dent del circuit magnètic del rotor d’una força que es plega exclusivament al voltant de la circumferència i crea un moment electromagnètic de rotació. Són aquests processos els que fan girar el rotor.
Pas 5
Els motors asíncrons moderns i usats es divideixen segons els mètodes de control en els tipus següents: reòstat, freqüència, amb commutació de bobinatges segons l’esquema “estrella”, pols, amb un canvi en el nombre de parells de pols, amb un canvi en l’amplitud de la tensió d’alimentació, fase, amplitud-fase, amb inclusió al circuit d’alimentació de l’estator del reactor, així com amb una resistència de tipus inductiu.
