El desgast dels motors situats en vehicles de motor està determinat pel quilometratge del vehicle. Per avaluar la vida útil dels motors estacionaris, s’utilitzen les hores del motor.
Instruccions
Pas 1
La mesura de la vida útil en hores de funcionament es realitza per a motors instal·lats estacionaris, com ara accionaments de bombes, generadors dièsel, motors marins, així com en maquinària agrícola. Aquesta informació és necessària per al manteniment oportú, la reparació, la substitució de components i conjunts, així com l’anul·lació de combustible i lubricants. Els mitjans de canvi poden ser diferents, des d’un simple registre de les hores treballades pel motor al diari de bord o al registre del vaixell, fins a complexos mitjans electrònics de recopilació i anàlisi d’informació estadística. Cal tenir en compte que, segons el mètode de mesura, l’hora del motor pot ser igual o no igual a l’hora estàndard. La tasca sorgeix de convertir les hores del motor a hores astronòmiques estàndard, per exemple, per planificar la data del proper canvi d’oli.
Pas 2
La forma més senzilla és implementar la comptabilització de les hores del motor per als motors que funcionen en mode estacionari, és a dir, sense canviar la velocitat de rotació del cigonyal. Aquest mode de funcionament és típic de les petites centrals elèctriques que utilitzen generadors dièsel per generar electricitat. Per garantir una freqüència estable del corrent elèctric generat, l’eix del generador ha de girar a la mateixa velocitat, amb desviacions mínimes. Amb aquestes càrregues, podeu utilitzar el sistema més senzill per calcular el recurs del motor: registreu manualment el temps realment treballat pel motor al registre o utilitzeu algun tipus de sensor elèctric o baromètric que engegui el rellotge mentre el motor està en marxa. Amb aquest sistema de mesurament, l’hora del motor és igual a l’hora astronòmica habitual, cosa que significa que no es requereix cap càlcul.
Pas 3
És molt més difícil tenir en compte el desgast del motor a velocitats de motor variables. Aquesta situació és típica de les centrals elèctriques dels vaixells. A velocitats elevades, augmenta el consum de combustible i també augmenta la fricció en els parells de fregament del motor. Per calcular les hores del motor, tenint en compte aquests factors inestables, s’utilitzen sistemes de comptabilitat taquomètrica. S'instal·la un mecanisme especial a l'eix de sortida del motor per fixar el nombre de revolucions del motor. Basant-se en les lectures d’aquest comptador, es planifica un manteniment rutinari i es cancel·la el combustible. Amb aquest sistema de fixació, no serà possible traduir amb precisió les hores del motor en hores, ja que, segons el mode de funcionament del motor, s’acumula un nombre diferent d’hores del motor per unitat de temps. Sabent la velocitat mitjana del motor, a partir de les dades estadístiques es pot obtenir un factor de conversió empírica.
