El carboni pertany a la classe dels plàstics de carboni, que consisteix en partícules de grafit i fibres. La base dels teixits de carboni són els fils de carboni, que són força prims, es trenquen fàcilment, però no es trenquen. Per tant, els teixits fets amb fils de carboni es cusen mitjançant la fixació paral·lela dels fils.
El carboni es caracteritza per diferents característiques en totes les direccions, per tant, per obtenir un material de major resistència, és necessari col·locar fibra de carboni en moltes capes en diferents angles i direccions. Diferents capes del llenç s’uneixen entre si mitjançant resina. Per aprofitar al màxim la possibilitat d’augmentar la resistència del plàstic reforçat amb fibra de carboni, s’utilitzen tecnologies de buit, autoclau i tractament tèrmic. El procés d’aplicació de carboni és molt complex i requereix habilitats professionals i equips especials.
De les característiques positives del carboni, cal destacar el seu baix pes i la seva alta resistència, fet que va conduir al seu ús generalitzat per als cotxes esportius per tal d’alleugerir la carrosseria amb la màxima fiabilitat de les peces. Però per afinar, el carboni es va començar a utilitzar no per la seva lleugeresa i resistència, sinó per la seva aparença única.
Per tant, els entusiastes de la sintonització han sentit l'expressió "aspecte de carboni". Es tracta d’una cinta especial amb un patró de quadres de quadres que s’assembla molt al revestiment de carboni, però és molt més barata. Aquesta pel·lícula s’enganxa sobre les parts de la carrosseria del cotxe i l’interior. La vista resulta bastant bona, sobretot si es tenen en compte els costos mínims.
Les pel·lícules només es van produir en 3D fa uns anys, però avui hi ha una pel·lícula 4D, que repeteix al màxim les característiques externes del carboni real. En botigues especialitzades, també podeu trobar pel·lícules no només en gris-negre o grafit, sinó també en colors vermell, blanc o blau.
El carboni real és molt lleuger i durador, però costa molts diners cobrir-lo. A més, el carboni té, per tots els seus avantatges i desavantatges significatius. El carboni té un petit allargament lineal, té por d’impactes puntuals, que en cas d’accident provoquen l’esfondrament del revestiment. Per tal que el recobriment serveixi durant molt de temps, cal calcular amb molta precisió el seu gruix, el gruix de cada capa, la direcció de cadascuna de les capes, el nombre de capes i la resina.
