Les bugies són un element essencial del sistema del motor. Ells tenen el paper principal en la seva obra. De tant en tant, els propietaris de vehicles s’enfronten al problema de trencar les espelmes. Per solucionar el problema, heu de comprovar-los.
En primer lloc, l’arrencada del motor d’alta qualitat depèn de les espelmes. A més, el seu estat afecta l'estabilitat del cotxe al ralentí. Si la bugia falla, també poden fallar altres elements del sistema d’encesa. També cal destacar que el convertidor catalític dels gasos d’escapament es pot trencar. Té un cost elevat. Els endolls defectuosos s'han de "calcular" i substituir el més aviat possible. Es recomana utilitzar les espelmes recomanades pel fabricant. Si no teniu l’oportunitat de comprar anàlegs, heu d’observar dues regles bàsiques a l’hora de triar. Les espelmes noves haurien de tenir una forma propera a les estàndard. També haurien de tenir característiques tèrmiques similars. Aquestes característiques són les principals. El nombre de calor caracteritza el grau de conductivitat tèrmica de la bugia. No es recomana instal·lar espelmes al cotxe que tinguin una part roscada escurçada. El fet és que s’obstrueixen ràpidament amb dipòsits de carboni i queden inutilitzables. Tingueu en compte que durant el funcionament, la bretxa entre els elèctrodes augmentarà 0,015 mm per cada 1000 km de recorregut. Per això, és millor realitzar manteniments cada 5.000 km. La majoria de fabricants recomanen substituir les bugies cada 30.000 km. En comprar, assegureu-vos de consultar-los a la botiga. Alguns fabricants ofereixen una garantia per a aquests productes. Molts cotxes japonesos estan equipats amb espelmes que tenen dissenys originals. Per exemple, sovint s’utilitzen dissenys que tenen tres elèctrodes laterals o no en tenen. Tingueu en compte que un endoll de tres elèctrodes també té desavantatges. El fet és que només es forma una espurna que pot trencar el buit que té menys resistència.
